1998 la tresca i la verdesca

La tresca i la verdesca realitza la seva primera actuació l’abril de 1998 a la Garriga, per l’A.E. Jaume Oliveras. Els seus membres fundacionals són en Claudi Llobet, en Toni López i en Jordi López.

La tresca sempre s’ha identificat amb el món de les abelles per la seva manera d’organitzar-se i de treballar, però no és fins el Carnaval de 1999 que decideixen encarnar-se en aquest insecte. Des d’aleshores cada cop que pugen dalt d’un escenari per a fer el seu espectacle, ho fan sota la pell d’una abella. El seu primer espectacle es diu “això, allò i allò altre” que amb el temps evolucionarà a “Zum”.

2000-2004...”A quant va la mel?”...el primer disc

No és fins a finals el març de 2000 que s’incorpora en Carles Pérez formant part del grup fins l’any 2013.

Poc a poc la tresca es va donant a conèixer entre els companys de professió. El reconeixement professional dels col·legues fa que aquests els demanin participar en els seus disc. Les col·laboracions amb en Roger Canals i en Rah-mon Roma esdevenen les seves primeres experiències en un estudi de gravació.

L’ interès de la tresca pel joc popular i tradicional, els porta a crear l’espectacle “A quant va la mel?” amb la col·laboració i l’assessorament de l’Oriol Ripoll, expert en jocs i amic del grup. L’espectacle s’estrena el desembre de 2002 a la Fira del Joc i la joguina diferent de Tona. En aquesta nova proposta fan jugar al públic en un format molt diferent al que venien fent fins aleshores, aquest nou espectacle esdevé més petit, més íntim, més mimat i més proper.

El 2003 participen en el disc fora son (Temps record) versionant una cançó de Lluís Llach “la meva terra” i una de Raimon “indesinenter”.

És el 2004 quan editen el seu primer disc la tresca i la verdesca (Temps record). Es tracta d’un recull de 12 cançons representatives del repertori del seu espectacle “Zum”. Aquest primer disc rep molt bona crítica i molt bona acollida, i esdevé un reconeixement del públic vers la seva proposta artística.

2004-2008...”Històries d’aigua”... la consolidació del grup...

El grup a poc a poc es va consolidant professionalment fins que l’any 2005, decideixen dedicar-s’hi exclusivament. Renoven el vestuari de l’espectacle Zum, així com la imatge corporativa. Cada any que passa augmenta el seu nombre d’actuacions. El grup es consolida professionalment.

L’estiu de 2005 estrenen el seu tercer espectacle “Històries d’aigua”. Aquest cop abandonen definitivament l’entorn abellístic per endinsar-se en les històries aigualides de quatre banyistes que fan una proposta d’animació remullada: música i jocs d’aigua des d’un plantejament sostenible i divertit, musical i poètic.

Al final d’aquest primer decenni, el grup està immers en multitud de projectes. Cal destacar l’espectacle i els tallers a mida pel Museu Etnològic de Barcelona, la composició de cançons per al moviment d’esplais MCEC i la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus, la composició de la sintonia pel programa infantil de ràdio “Bon dia menuts” de Ràdio Tordera i la traducció i adaptació de material de publicacions de pedagogia musical, del francès a l’espanyol, per a l’editorial Fuzeau.

A principis de 2008, la tresca ingressa a la TTP (Associació Professional de Teatre per tots els Públics).

2008-2013...de la consolidació als grans canvis...

Després de deu anys de vida i havent arribat a una consolidació professional, comencen a generar-se dins del grup noves inquietuds; comencen a sorgir els primers símptomes de cansament respecte l’animació, el grup creix musicalment i també en la seva voluntat d’oferir la seva música més enllà de les dinàmiques pròpies de l’animació.

Aquest neguit comença a canalitzar-se en la creació d’un espectacle per encàrrec del Museu Agbar i en el disseny del seu segon disc.
Durant aquest període el grup renova la seva imatge, tot i que mantenen l’abella en el logotip, canvien els colors i la tipografia corporativa.
Amb aquest canvi, volen donar pas a un terreny més neutre de cara a noves propostes de futur.
En aquest període, coincidint amb la gran crisi econòmica, comencen a succeir tot un seguit de canvis impensables a principis de 2008.

Maquinaigües 1909

El 2009 Estrenen l’espectacle Maquinaigües 1909, una producció del Museu Agbar de les Aigües, en motiu de la celebració del centenari de la Central de Cornellà.

Aquest espectacle esdevé una experiència frontissa en la vida del grup. L’encàrrec per part del Museu Agbar arriba en el moment en que el grup sentia més necessitat d’expressar-se en un format diferent del que venien fent. Maquinaigües 1909 esdevé un concert teatralitzat, el públic ja no balla, roman assegut a les cadires del museu observant l’espectacle, aquest canvi suposa un creixement artístic per part de tots quatre, i a més a més, per primer cop la tresca es deixa dirigir per una mirada professional externa. La Iolanda Llansó, de Xirriquiteula Teatre, amiga personal del grup n’és la directora i amb ella s’inicia una relació que creixerà.

“Quatre”

L’altre experiència que vehicula el neguit del grup és l’edició del seu segon disc “quatre” (2010). Des de 2004 la tresca havia nodrit els seus espectacles de noves cançons a més d’altres d’inèdites. A diferència del primer disc, en aquest segon totes les cançons són de composició pròpia. Amb aquest disc el grup s’apropa més a un públic familiar i es deslliga així de la música pròpiament infantil, la formació dedica especial cura als arranjaments musicals, les lletres i la sonoritat de cada cançó.

El disc es diu 4 perquè aquest nombre està íntimament lligat a la vida del grup, de fet n’és una representació d’aquell moment. Amb 4 La tresca i la verdesca reivindica el treball col·lectiu ja no només d’ells 4, sinó de tota la gent que els ha ajudat al llarg de la seva vida junts.

“Per un instant”

Un cop el segon disc és al mercat, retorna el neguit artístic reforçat per la baixada de feina generalitzada, ja no hi ha encàrrecs a vista i les contractacions baixen en picat. Finalment troben un camí en la creació d’un nou espectacle seguint l’experiència del concert teatralitzat Maquinaigües 1909. Juntament amb Xirriquiteula Teatre, creen un nou espectacle que recull l’experiència viscuda més els concerts de presentació del disc “Quatre”. La Iolanda Llançó els torna a dirigir, el maig de 2011 comencen a treballar en el nou espectacle. Per un instant explica les dèries, manies i gràcies del Jordi, el Toni i el Claudi, s’estrena el 27 de desembre al SAT de Barcelona.

Canvis

Tot el procés de creació del Per un instant es fa sense el Carles, que canvia el seu rol dins del grup ocupant-se únicament a les feines d’oficina. Paral·lelament a aquestes feines d’oficina en Carles va desenvolupant les seves pròpies inquietuds fins que, finalment, a mitjans de 2013 deixa definitivament el grup.

Cada cop el treball diari amb Xirriquiteula teatre és més colze amb colze, aquesta nova dinàmica fa que s’ajuntin per compartir local. Després de 14 anys de vida a Sant Adrià de Besòs, la tresca es muda a Badalona.

2013-...inici d’una nova tresca

Molt a poc a poc va tornant la feina i els encàrrecs. El nou espectacle “Per un instant” roda per molts teatres de Catalunya i les Illes Balears.

Mitjançant en Jordi Roura, pioner de l’animació a Catalunya amb Ara va de bo, reben l’herència de l’espectacle de petit format Tabalet que han representat durant més de 20 anys. Per al grup representa un honor, una responsabilitat i un reconeixement. La Tresca decideix no modificar l’espectacle ni canviar les cançons, solament fan els seus propis arranjaments musicals i segueixen donant vida al conillet Tabalet.

L’Endrapasomnis

A finals de 2013 tornen a trucar a la porta de la tresca per fer cançons a mida, d’aquesta manera componen la cançó Circorts pel Festival de Circ del barri de les Corts de Barcelona. El 2014 reben un altre encàrrec per part de les Biblioteques Públiques de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat i en surt la cançó Biblioferit , que alhora es converteix en un vídeo.

Però l’encàrrec de més envergadura és el que els fan la companyia Teatre al Detall, aquest consisteix en musicar el seu nou espectacle l’Endrapasomnis, un conte original de Michael Ende i adaptat per Jordi Palet. Per primer cop la tresca posa música a lletres que no han composat ells mateixos, i també per primer cop es converteixen en músics de directe. D’aquest projecte en surt un disc, l’Endrapasomnis (Temps Rècord, 2014), nominat als premis Enderrock com a millor disc de música familiar de 2014.

L’espectacle rep un reconeixement espectacular del públic que valora molt positivament la fusió de les dues companyies en la realització d’aquesta proposta artística. Aquest reconeixement arriba també el 2015 guanyant el premi de la crítica en la modalitat de teatre per a públic familiar.