Menu
Immersos en la creació de "La nena dels pardals"

Immersos en la creació de "La nena dels pardals"

Ming Li, la nena dels pardals Dibuix de Noemí Villamuza

 

Immersos en la creació de "La nena dels pardals"

 

La tresca seguim treballant en el procés creatiu de les músiques de l’espectacle de Teatre al Detall “la nena dels pardals”. El 4 de març estrenem al SAT Sant Andreu Teatre!

 

https://www.youtube.com/watch?v=iUZeisbyJ-I

La tresca tornem  a estar immersos en un procés creatiu. Tres anys després d’haver encarat la composició de la música de l’obra “L’Endrapasomnis” de la Cia. Teatre al Detall, ens tornem a trobar en un altre procés de creació. El balanç de “L’Endrapasomnis” ens ha suposat un creixement enorme tan artísticament com humanament, és per això que quan el Xavi Idáñez i la Txell Botey de Teatre al Detall ens van fer la proposta de repetir l’experiència, ara amb l’obra “La nena dels pardals”, i amb el mateix equip humà, en Joan Maria Segura en la direcció i el Jordi Palet en la dramatúrgia, no en vam dubtar.

L'espectacle l'estrenarem el proper 4 de març al SAT Sant Andreu Teatre, a Barcelona. Les entrades ja són a la venda!

La tresca i la verdesca som un grup que l’abril d’aquest 2017 complirem 19 anys, durant més de la meitat d’aquest període hem viscut processos creatius bastant individuals. Som un equip i com a tal, es donen espais de creació conjunts, però en la dinàmica de treball creatiu, és a dir, pàgina en blanc i anar perseguint l’estela d’una idea fins que esdevé un esbós de cançó, el procés és molt íntim. Quan algú de nosaltres presenta aquest esbós a la resta, la maquinària es posa en marxa, tothom es fa una mica seva la cançó i passa a formar part del grup agafant una entitat pròpia. Aquest mecanisme va evolucionar l’any 2009 en la creació de l’espectacle “Maquinaigües 1909” i sobretot el 2011 en el projecte “Per un instant” a mitges amb Xirriquiteula Teatre.

 

Ara ens trobem en un esglaó per sobre, continua havent-hi l’enfrontament solitari amb la pàgina en blanc però ràpidament i gairebé sense massa temps per cabòries de si el que has creat és bo o no, passa a domini públic, companys professionals que no t’enganyaran si la teva proposta funciona o no, si has de començar de zero o si has d’estirar o regirar una idea, i són professionals perquè t’ho diuen mirant als ulls i sense retòriques. Respirar com respira l’altre, entendre el neguit o el plaer del company i renunciar al teu acord en major o menor, és el que ens fa xalar, entrar en petites crisis, cercar musses i créixer.

 

Facebook Twitter Google+ Pinterest
×